Els fenòmens d’invasió han estat catalogats en els nostres dies per l’ONU com una de les grans causes de regressió de la biodiversitat en el nostre planeta i com la segona causa més important d’extinció d’espècies, després de la destrucció dels hàbitats naturals.
Al llarg de la història sempre ha existit el transvasament d’espècies d’un lloc a un altre, però actualment, s’ha incrementat moltíssim, degut a una major mobilitat i transport entre països. Els nous mercats han promogut l’entrada de noves espècies que, quan aconsegueixen adaptar-se a casa nostra es converteixen en autèntiques plagues.
No totes les espècies al•lòctones, que es desenvolupen lluny de la seva àrea de distribució natural, són espècies invasores. Generalment només es consideren invasores en els casos que tenen capacitat d’incrementar massivament les seves poblacions i representin una amenaça per els nostres ecosistemes. L’impacte d’ells és a molts nivells: ecològic, econòmic, sanitari i estètic.
A Catalunya malauradament es compta ja amb més de 500 espècies invasores. La majoria de vosaltres coneixeu prou bé el cas de l’expansió del mosquit tigre (Aedes albopictus), del cargol poma (Pomacea canaliculata) o el musclo zebrat (Dreissena polymorpha) al Delta de l’Ebre, de l’alga assassina (Caulerpa taxifolia) a la costa catalana, la cotorra de Kramer (Psittacula krameri) a les grans ciutats com Barcelona, o la quantitat de peixos al•lòctons als nostres rius com el silur (Silurus glanis).
Principals espècies invasores detectades al Solsonès:
1. La fil·loxera (Dactylosphaera vitifoliae) que a finals del segle XIX i a inicis del XX va fer desaparèixer gran part de les nostres vinyes.
2. El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), són crancs d’introducció recent que s’han estès de manera molt ràpida a tots els rius i basses de la comarca. Són responsables de la regressió del cranc de riu autòcton.
3. La carpa (Cyprinus carpio), el peix sol (Lepomis gibbosus) o l’alburn (Alburnus alburnus). Aquestes espècies de peixos són depredadores i competitives, que poden desplaçar les altres espècies autòctones, com el barb cua-roig, la bagra o la madrilla.
4. El visó americà (Neovison vison) és un carnívor oportunista que depreda sobre moltes espècies del país, com peixos, amfibis o rates d’aigua.
5. La tortuga de Florida (Trachemys scripta) s’ha observat a Sant Ponç, degut a que la gent l’abandona un cop es fa massa gran. És molt voraç i ocupa l’espai de la tortuga d’aigua autòctona (Mauremys leprosa), que es dona per extingida a la comarca.
6. La canya (Arundo donax) que creix de manera ràpida i molt densa en riures, torrents i marges de camps i horts, impedint el desenvolupament de plantes natives.
7. L’Ailant (Ailantus altissima) i la falsa robínia (Robinia pseudoacacia). Arbres que van ocupant alguns boscos de ribera i vores de carreteres de bona part de la comarca.
8. El seneci del cap (Senecio inaequidens), és una composta de flors grogues que ha aparegut fa pocs anys a la comarca i que s’està estenen alarmantment sobretot al municipi d’Odèn.
9. El tritó turc (Ommatotriton ophryticus), originari del pròxim orient que s’ha trobat recentment al Pla de Busa.
10. La xinxa dels pinyons (Leptoglossus occidentalis) és un heteròpter americà que provoca d’anys a les fulles dels pins.
11. La Planària o cuc pla (Caenoplana coerulea) procedent d’Austràlia. Es possible la seva presència a la comaca.
La difusió d’aquests animals i plantes s’ha de controlar. Cal gestionar i reduir les seves poblacions quan és factible, i corregir els impactes que han generat.
És important que les administracions locals posin atenció, potenciant que es comenci a fer un seguiment acurat i que la ciutadania i les empreses tinguin cura de no ajudar a l’arribada i propagació d’aquestes i moltes altres espècies que poden afectar el medi natural de la nostra comarca i de retruc, a la nostra salut.
David Guixé i Coromines
Grup de Natura del Solsonès-CEL