L’altra primavera silenciosa

Us deixem amb una reflexió molt interessant de Pere Josep Jiménez Mur del Grup de Natura Freixe i Reserva Natural de Sebes (Flix).

“… Resistir… El biòleg, escriptor i divulgador francès Jean Rostand deia que “l’obligació de resistir ens dóna el dret a conèixer”
I conèixer ens porta a saber que no ens podem quedar en una resistència immòbil esperant a que torni la “normalitat”. Perquè com ha dit algú també aquests dies, no podrem tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema. Actuem!

PER QUÈ UN CONSUM RESPONSABLE?

La crisi econòmica que ja fa anys que ens afecta ha fet, segons diuen les estadístiques, que la majoria de persones redueixin en important mesura la despesa que fan durant les èpoques nadalenques, uns perquè els ha afectat directament la crisi i altres perquè tenen por que els pugui afectar en un futur immediat. Hi ha qui diu que aquest comportament vol dir que estem aprenent a fer un “consum responsable”. És realment així? Fer un consum responsable vol dir consumir tenint en compte NOMÉS la disponibilitat de diners que tenim a la nostra butxaca? Nosaltres pensem que no. Potser cal que ens plantegem què vol dir exactament consum responsable. Vol dir només “anar amb cura” amb les nostres despeses? Que un cop passades les festes i la crisi, deixarem a casa la llista de les compres realment necessàries? Que tornarem a ser imprudents amb l’ús de les targetes de crèdit? Que tornarem a comprar joguines innecessàries per als més petits? Que comprarem, de nou, objectes amb gran quantitat d’embalatges? No. El concepte consum responsable va molt més enllà, les nostres compres diàries afecten a molt més que a la nostra pròpia butxaca. Consum responsable és ser conscients que, si tots els habitants del nostre planeta mantinguessin un ritme de consum com el dels països occidentals, el món no ho podria sustentar; que tot producte que consumim ha tingut i tindrà un impacte sobre el medi ambient; i que no tots els treballadors del món tenen les mateixes condicions laborals a l’hora de produir allò que nosaltres desitgem. En definitiva, consum responsable no és res més que intentar fer sostenible el nostre consum diari: comprar només allò realment necessari, prioritzar el consum de productes locals, elaborats a partir de sistemes de producció ecològica, que portin pocs embalatges, sense piles o bé amb piles recarregables, electrodomèstics eficients (classe A), productes realitzats amb materials renovables (fusta, cartró) enlloc de amb materials sintètics o plàstics, consumir productes de comerç just, informar-nos sobre si han estat produïts amb explotació infantil, etc. El concepte de consum responsable s’emmarcaria en la “teoria del decreixement”, de la qual també s’està parlant darrerament als mitjans de comunicació. Aquesta posa en dubte la base del nostre sistema i planteja la seva impossibilitat a mig termini i les seves conseqüències actuals i futures. No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de créixer en el què és realment necessari i de decréixer en allò que no ho és. Però perquè el decreixement fos possible caldrien importants canvis en la mentalitat de tothom i especialment, en les estratègies polítiques, que passarien per construir un sistema econòmic i financer que no necessités créixer constantment per mantenir-se. Aquesta opció encara queda molt lluny ara per ara, però com a consumidors responsables podem, ja, fer petites accions diàries per aconseguir-ho.

Núria Serena
Grup de Natura del Solsonès

INVASIONS AL SOLSONÈS

Els fenòmens d’invasió han estat catalogats en els nostres dies per l’ONU com una de les grans causes de regressió de la biodiversitat en el nostre planeta i com la segona causa més important d’extinció d’espècies, després de la destrucció dels hàbitats naturals.
Al llarg de la història sempre ha existit el transvasament d’espècies d’un lloc a un altre, però actualment, s’ha incrementat moltíssim, degut a una major mobilitat i transport entre països. Els nous mercats han promogut l’entrada de noves espècies que, quan aconsegueixen adaptar-se a casa nostra es converteixen en autèntiques plagues.
No totes les espècies al•lòctones, que es desenvolupen lluny de la seva àrea de distribució natural, són espècies invasores. Generalment només es consideren invasores en els casos que tenen capacitat d’incrementar massivament les seves poblacions i representin una amenaça per els nostres ecosistemes. L’impacte d’ells és a molts nivells: ecològic, econòmic, sanitari i estètic.

A Catalunya malauradament es compta ja amb més de 500 espècies invasores. La majoria de vosaltres coneixeu prou bé el cas de l’expansió del mosquit tigre (Aedes albopictus), del cargol poma (Pomacea canaliculata) o el musclo zebrat (Dreissena polymorpha) al Delta de l’Ebre, de l’alga assassina (Caulerpa taxifolia) a la costa catalana, la cotorra de Kramer (Psittacula krameri) a les grans ciutats com Barcelona, o la quantitat de peixos al•lòctons als nostres rius com el silur (Silurus glanis).

Principals espècies invasores detectades al Solsonès:

1. La fil·loxera (Dactylosphaera vitifoliae) que a finals del segle XIX i a inicis del XX va fer desaparèixer gran part de les nostres vinyes.

2. El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), són crancs d’introducció recent que s’han estès de manera molt ràpida a tots els rius i basses de la comarca. Són responsables de la regressió del cranc de riu autòcton.

3. La carpa (Cyprinus carpio), el peix sol (Lepomis gibbosus) o l’alburn (Alburnus alburnus). Aquestes espècies de peixos són depredadores i competitives, que poden desplaçar les altres espècies autòctones, com el barb cua-roig, la bagra o la madrilla.

4. El visó americà (Neovison vison) és un carnívor oportunista que depreda sobre moltes espècies del país, com peixos, amfibis o rates d’aigua.

5. La tortuga de Florida (Trachemys scripta) s’ha observat a Sant Ponç, degut a que la gent l’abandona un cop es fa massa gran. És molt voraç i ocupa l’espai de la tortuga d’aigua autòctona (Mauremys leprosa), que es dona per extingida a la comarca.

6. La canya (Arundo donax) que creix de manera ràpida i molt densa en riures, torrents i marges de camps i horts, impedint el desenvolupament de plantes natives.

7. L’Ailant (Ailantus altissima) i la falsa robínia (Robinia pseudoacacia). Arbres que van ocupant alguns boscos de ribera i vores de carreteres de bona part de la comarca.

8. El seneci del cap (Senecio inaequidens), és una composta de flors grogues que ha aparegut fa pocs anys a la comarca i que s’està estenen alarmantment sobretot al municipi d’Odèn.

9. El tritó turc (Ommatotriton ophryticus), originari del pròxim orient que s’ha trobat recentment al Pla de Busa.

10. La xinxa dels pinyons (Leptoglossus occidentalis) és un heteròpter americà que provoca d’anys a les fulles dels pins.

11. La Planària o cuc pla (Caenoplana coerulea) procedent d’Austràlia. Es possible la seva presència a la comaca.

La difusió d’aquests animals i plantes s’ha de controlar. Cal gestionar i reduir les seves poblacions quan és factible, i corregir els impactes que han generat.

És important que les administracions locals posin atenció, potenciant que es comenci a fer un seguiment acurat i que la ciutadania i les empreses tinguin cura de no ajudar a l’arribada i propagació d’aquestes i moltes altres espècies que poden afectar el medi natural de la nostra comarca i de retruc, a la nostra salut.

David Guixé i Coromines
Grup de Natura del Solsonès-CEL