Visita tècnica als aiguamolls de la Bòbila de Sanpedor

El 14 de gener es va fer una visita als Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor on el regidor de medi ambient de Santpedor i expert en zones humides, el Josep Illa, va explicar l’experiència de l’ajuntament durant 20 anys gestionant aquest espai natural. A la visita hi van assistir en representació de l’ajuntament de Solsona el Toni Carralero i el Jordi Torrent, de l’adlsolcar la Glòria Domíguez, el Ferran i el Joan, del GNS el Damià.

Els temes principals tractats durant la visita van ser:

· Breu explicació del projecte dels Aiguamolls de la Bòbila, la seva evolució i gestió per part de l’ajuntament de Santpedor i la consultora ambiental Phragmites, com a exemple de zona humida molt propera a un nucli de població, on es compagina molt bé l’aprofitament de l’espai per ús públic i la seva funció ppal. d’espai natural.

· Opinió del Josep Illa, com a expert en la matèria, del projecte de les basses de la depuradora Solsona. En una visita prèvia a la depuradora,el Josep ja havia vist el potencial de l’espai i havia identificat les possibles dificultats més importants que té aquest projecte. D’aquesta manera va poder explicar el seu parer als ppals. agents de Solsona implicats en el projecte.

Després de la visita i tenint en compte la informació aportada pel Josep, es va decidir el següent:

· Fase 1,actual: Elaborar un pre-projecte que contingui un escandall dels costos més importants, a fi de saber una mica per sobre que implicaria econòmicament tirar el projecte endavant. Aquesta memòria l’estan fent els tècnics de adlsolcar amb les aportacions de la resta d’implicats. En aquesta memòria es proposa al GNS com a entitat que, en cas de tirar el projecte endavant, faria els seguiments dels indicadors biològics de l’espai i la divulgació durant els primers anys, per tal de donar a conèixer l’espai, a través d’activitats a dins de les instal·lacions, xerrades, tallers amb escolars i les vies que siguin oportunes en cada cas.

· Fase 2: Presentar aquesta memòria a l’ajuntament per tal que la valorin i decideixin si volen desenvolupar-la en un projecte complet.

· Fase 3: Elaborar el projecte final format ACA. Aquest projecte final s’ha parlat des de la regidoria de medi ambient de Solsona, que s’encarregaria a la consultoria ambiental del Josep Illa (Phragmites).

· Fase 4: Aquest projecte final s’haurà de presentar a l’ACA (que és l’organisme propietari de la instal·lació de les basses), amb qui, en cas d’estar interessada en la proposta, s’haurà d’arribar a algun tipus d’acord sobre el desenvolupament del projecte en les seves instal·lacions.

NOTICIA A L’AGÈNCIA http://www.adlsolcar.cat/2017/01/visitem-aiguamolls-bobila/


Resultats del Cens d’Ocells Aquàtics Hivernants al Solsonès 2017

El passat cap de setmana es va dur a terme el XVII cens d’ocells aquàtics. Al Solsonès és una activitat que es porta duent a terme des de fa anys, coordinada pel Grup de Natura del Solsonès i el Cos d’Agents Rurals de la comarca. Es tracta d’una iniciativa d’àmbit europeu on voluntaris i professionals duen a terme un cens dels ocells aquàtics (i marins, tot i que aquests darrers no són presents a la nostra comarca muntanyosa). Durant el mateix cap de setmana, es visita any darrera any els mateixos punts d’hivernada (deltes del rius, llacs, llacunes salobres, rius, basses, embassaments…) i s’anoten aquells ocells de de caràcter estrictament aquàtic. Són els hàbitats aquàtics, les zones humides, uns dels ecosistemes més deteriorats i vulnerables, car sovint han estat degradats o destruïts a causa de l’activitat humana. El cens d’ocells hivernants permet tenir una aproximació precisa dels ocells en cada temporada d’hivernada, coneixent d’aquesta manera les tendències poblacionals de cada espècie, l’estat de conservació de les regions d’hivernada o els canvis en els patrons d’hivernada entre els diferents anys, per exemple, informació molt útil per als gestors d’espais protegits o pels investigadors.

A la comarca del Solsonès, aquest cens ha esdevingut una activitat totalment arrelada dins del calendari del Grup de Natura del Solsonès. Aquesta entitat, juntament amb la imprescindible col·laboració del personal del Cos d’Agents Rurals del Solsonès, són els encarregats de censar les principals zones humides de la comarca: les basses de Brics i de l’Alsina, el tram del Cardener del Pont de Canet, l’Embassament de Sant Ponç, el de la Llosa del Cavall… S’ha de dir que es tracta d’una activitat oberta a tot el públic, un exemple més del que s’anomena ciència ciutadana: persones que voluntàriament col·laboren en un projecte aportat dades que seran molt útils pels investigadors.

En total, el diumenge 15 de gener es van reunir 7 persones, entre voluntaris, agents rurals i membres del Grup de Natura. Tot i que el Solsonès és predominantment forestal i agrícola, les dades del cens evidencien que els pocs hàbitats aquàtics òptims són usats en hivernada per vàries espècies. En total, a pesar de les duríssimes condicions climatològiques de la jornada de cens de diumenge, es va poder censar 100 ànecs collverd (Anas platyrhynchos), 20 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), 8 cabussets (Tachybaptus ruficollis), 6 bernats pescaires (Ardea cinerea) i 2 polles d’aigua (Gallinula chloropus). El dia abans s’havia fet el recompte dels ocells aquàtics que dormen agrupats en un mateix punt; així es van comptabilitzar 13 corbs marins al dormidor del pantà de Sant Ponç i 26 al de la Llosa del Cavall. Xifres modestes al costat d’altres comarques amb més zones humides que el Solsonès, però un granet de sorra més en el còmput total d’aquest cens d’àmbit europeu.

Sortida d’astronomia

El passat dissabte vam poder gaudir d’una enriquidora sortida d’astronomia durant la qual el Jordi Fraxanet, astrònom afeccionat, ens va explicar algunes de les constel·lacions que es poden observar en aquestes dates. L’anomenat triangle d’estiu, visible encara durant les primeres hores de la nit i format per les constel·lacions del Cigne, la Lira i l’Àliga; el cavall alat de Pegàs; Cassiopea; l’Ossa major i menor, on hi ha l’estrella polar que ha guiat molts navegants durant la història; les Plèiades que en japonès es diuen subaru, com la marca d’un prestigiós cotxe. També vam poder descobrir i observar la galàxia més propera a nosaltres, la galàxia d’Andròmeda , veure un estel doble que a simple vista no ho sembla o un doble cúmul obert a la constel·lació de Perseu i finalment una nebulosa planetària que ens explica el final d’una estrella com el nostre sol  i ens fa pensar en la grandesa i misteri de l’univers. En definitiva, tot i que bandes de núvols ens anaven tapant la visió a estones vam passar una bona estona mirant pel telescopi i observant a ull nu tots aquests astres mentre el Jordi anava fent les explicacions. Finalment volem agrair a tots els assistents que ens van acompanyar i en especial al Marcel·lí que tot i no sortir a la foto va ajudar al Jordi amb el muntatge del telescopi.