{"id":417,"date":"2011-12-14T12:30:09","date_gmt":"2011-12-14T12:30:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/?p=417"},"modified":"2020-03-20T20:24:34","modified_gmt":"2020-03-20T20:24:34","slug":"invasions-al-solsones","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/?p=417","title":{"rendered":"INVASIONS AL SOLSON\u00c8S"},"content":{"rendered":"<p>Els fen\u00f2mens d\u2019invasi\u00f3 han estat catalogats en els nostres dies per l&#8217;ONU com una de les grans causes de regressi\u00f3 de la biodiversitat en el nostre planeta i com la segona causa m\u00e9s important d\u2019extinci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies, despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 dels h\u00e0bitats naturals.<br \/>\nAl llarg de la hist\u00f2ria sempre ha existit el transvasament d\u2019esp\u00e8cies d\u2019un lloc a un altre, per\u00f2 actualment, s\u2019ha incrementat molt\u00edssim, degut a una major mobilitat i transport entre pa\u00efsos. Els nous mercats han promogut l\u2019entrada de noves esp\u00e8cies que, quan aconsegueixen adaptar-se a casa nostra es converteixen en aut\u00e8ntiques plagues.<br \/>\nNo totes les esp\u00e8cies al\u2022l\u00f2ctones, que es desenvolupen lluny de la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3 natural, s\u00f3n esp\u00e8cies invasores. Generalment nom\u00e9s es consideren invasores en els casos que tenen capacitat d\u2019incrementar massivament les seves poblacions  i representin una amena\u00e7a per els nostres ecosistemes. L\u2019impacte d\u2019ells \u00e9s a molts nivells: ecol\u00f2gic, econ\u00f2mic, sanitari i est\u00e8tic.<\/p>\n<p>A Catalunya malauradament es compta ja amb m\u00e9s de 500 esp\u00e8cies invasores. La majoria de vosaltres coneixeu prou b\u00e9 el cas de l\u2019expansi\u00f3 del mosquit tigre (Aedes albopictus), del cargol poma (Pomacea canaliculata) o el musclo zebrat (Dreissena polymorpha) al Delta de l&#8217;Ebre, de l\u2019alga assassina (Caulerpa taxifolia) a la costa catalana, la cotorra de Kramer (Psittacula krameri) a les grans ciutats com Barcelona, o la quantitat de peixos al\u2022l\u00f2ctons als nostres rius com el silur (Silurus glanis).<\/p>\n<p>Principals esp\u00e8cies invasores detectades al Solson\u00e8s:<\/p>\n<p>1.\tLa fil\u00b7loxera (Dactylosphaera vitifoliae) que a finals del segle XIX i a inicis del XX va fer desapar\u00e8ixer gran part de les nostres vinyes.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/filoxera.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-thumbnail wp-image-418\" title=\"filoxera\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/filoxera-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>2.\tEl cranc de riu americ\u00e0 (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), s\u00f3n crancs d&#8217;introducci\u00f3 recent que s&#8217;han est\u00e8s de manera molt r\u00e0pida a tots els rius i basses de la comarca. S\u00f3n responsables de la regressi\u00f3 del cranc de riu aut\u00f2cton.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/crancriu.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-419\" title=\"crancriu\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/crancriu-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>3.\tLa carpa (Cyprinus carpio), el peix sol (Lepomis gibbosus) o l\u2019alburn (Alburnus alburnus). Aquestes esp\u00e8cies de peixos s\u00f3n depredadores i competitives, que poden despla\u00e7ar les altres esp\u00e8cies aut\u00f2ctones, com el barb cua-roig, la bagra o la madrilla.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/peixos.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-420\" title=\"peixos\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/peixos-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>4.\tEl vis\u00f3 americ\u00e0 (Neovison vison) \u00e9s un carn\u00edvor oportunista que depreda sobre moltes esp\u00e8cies del pa\u00eds, com peixos, amfibis o rates d\u2019aigua.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/viso.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-421\" title=\"viso\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/viso-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>5.\tLa tortuga de Florida (Trachemys scripta) s\u2019ha observat a Sant Pon\u00e7, degut a que la gent l\u2019abandona un cop es fa massa gran. \u00c9s molt vora\u00e7 i ocupa l\u2019espai de la tortuga d\u2019aigua aut\u00f2ctona (Mauremys leprosa), que es dona per extingida a la comarca.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/tortuga.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-422\" title=\"tortuga\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/tortuga-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>6.\tLa canya (Arundo donax) que creix de manera r\u00e0pida i molt densa en riures, torrents i marges de camps i horts, impedint el desenvolupament de plantes natives.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/canya.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-423\" title=\"canya\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/canya-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>7.\tL\u2019Ailant (Ailantus altissima) i la falsa rob\u00ednia (Robinia pseudoacacia). Arbres que van ocupant alguns boscos de ribera i vores de carreteres de bona part de la comarca.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/alian.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-424\" title=\"alian\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/alian-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>8.\tEl seneci del cap (Senecio inaequidens), \u00e9s una composta de flors grogues que ha aparegut fa pocs anys a la comarca i que s\u2019est\u00e0 estenen alarmantment sobretot al municipi d\u2019Od\u00e8n.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/seneci.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-425\" title=\"seneci\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/seneci-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>9.\tEl trit\u00f3 turc (Ommatotriton ophryticus), originari del pr\u00f2xim orient que s\u2019ha trobat recentment al Pla de Busa.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/tritoturc.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-426\" title=\"tritoturc\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/tritoturc-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>10.\t La xinxa dels pinyons (Leptoglossus occidentalis) \u00e9s un heter\u00f2pter americ\u00e0 que provoca d\u2019anys a les fulles dels pins.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/xinxa.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-427\" title=\"xinxa\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/xinxa-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>11.\t La Plan\u00e0ria  o cuc pla (Caenoplana coerulea) procedent d\u2019Austr\u00e0lia. Es possible la seva pres\u00e8ncia a la comaca.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/planaria.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-thumbnail wp-image-428\" title=\"planaria\" src=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/planaria-150x150.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><\/p>\n<p>La difusi\u00f3 d\u2019aquests animals i plantes s\u2019ha de controlar. Cal gestionar i reduir les seves poblacions quan \u00e9s factible, i corregir els impactes que han generat.<\/p>\n<p>\u00c9s important que les administracions locals posin atenci\u00f3, potenciant que es comenci a fer un seguiment acurat i que la ciutadania i les empreses tinguin cura de no ajudar a l\u2019arribada i propagaci\u00f3 d\u2019aquestes i moltes altres esp\u00e8cies que poden afectar el medi natural de la nostra comarca i de retruc, a la nostra salut.<\/p>\n<p>David Guix\u00e9 i Coromines<br \/>\nGrup de Natura del Solson\u00e8s-CEL<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els fen\u00f2mens d\u2019invasi\u00f3 han estat catalogats en els nostres dies per l&#8217;ONU com una de les grans causes de regressi\u00f3 de la biodiversitat en el nostre planeta i com la segona causa m\u00e9s important d\u2019extinci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies, despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 dels h\u00e0bitats naturals. Al llarg de la hist\u00f2ria sempre ha existit el transvasament d\u2019esp\u00e8cies d\u2019un &hellip; <a href=\"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/?p=417\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abINVASIONS AL SOLSON\u00c8S\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[83],"class_list":["post-417","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-i-opinions","tag-83"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/417"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=417"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/417\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":435,"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/417\/revisions\/435"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.lacetans.org\/gns\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}