En el marc del projecte BASSADÒRIA que està duent a terme l’Associació Territori de Masies i el Grup de Natura del Solsonès (GNS) i que té com objectiu realitzar accions al servei dels espais agroforestals del Solsonès i rodalies, el dissabte passat a la tarda es va realitzar la sortida a l’entorn del petit poble de Prades de la Molsosa i el nucli de Castellatallat, a cavall entre les comarques del Solsonès i el Bages.
Hi van participar un total de 15 persones provinents de diversos indrets amb moltes ganes de caminar i conèixer el patrimoni natural i cultural que la natura i la mà de l’home ofereix aquests paratges de la Serra de Castelltallat.
El punt de trobada va ser l’aparcament de Prades des d’on l’Arnau Vilaseca de l’Associació Cultural va explicar la importància del patrimoni de pedra seca de cabanes i parets, la seva construcció i l’ús que se’n feia. Des d’allà mateix es va poder veure una d’aquestes construccions en direcció ponent i una paret de pedra seca estil llibre a tocar mateix del poble. També va fer una breu descripció de les cases de Prades i una petita explicació de la Creu del Captaire situada a les afores.
Seguidament es va iniciar la ruta en direcció la Serra del Pal, nom que li donen la gent de Prades a la Serra de Castelltallat, per anar a trobar la Torreta de Cal Gras, una petita construcció rodona de pedra seca, que podia haver estat utilitzada com a sistema de comunicació amb altres torretes o torrotes que es troben a la zona; cal dir que al costat de la torreta s’hi pot veure les restes d’una carbonera i això fa pensar, segons altres autors, que tingués una utilització lligada a aquest aprofitament forestal.
Pel camí es van poder veure un parell de petites basses; una d’elles, la bassa del Coll, dóna aigua a un hort que té al costat i l’Arnau hi conrea varietats tradicionals d’una manera ecològica i sostenible, i l’altra, la bassa de Ratera, actualment és manté per interès del propietari i és utilitzada com abeurador per a animals del bosc (mamífers, ocells, etc.). Cal dir que el manteniment d’aquestes basses, encara que a l’estiu s’assequin, són punts amb un gran valor natural per la fauna i flora que s’hi pot trobar (amfibis, plantes aquàtiques, etc.) o puguin fer-ne ús. Són indrets on s’hi poden fer acords de custòdia entre entitats del territori, propietaris i usuaris per tal de potenciar i millorar-ne els valors naturals sense deixar de banda l’ús particular i social (abeurador de ramats, aigua per incendis, aigua per regar). És una manera també que aquests indrets no desapareguin i quedin en l’oblit.
A mesura que s’anava guanyant alçada s’anaven veient paisatges i muntanyes més allunyanes com bona part dels Pirineus. També es podia apreciar el pas del foc durant els grans incendis forestals de 1998, en el que es va cremar molta superfície boscosa, quedant encara avui dia alguna clapa de pins amb l’escorça cremada. Durant bona part del camí es va poder anar veient la regeneració natural de la pinassa i de les plantacions de plançons fetes posteriors que en molts casos va fracassar. Actualment l’espècie vegetal que domina aquestes obagues és el roure que ha pogut créixer amb força amb la desaparició de les pinasses. De tot això i de la gestió i ús que se’n feia antigament i se’n fa avui en dia (pastura del sotabosc amb vaques, bolets, carboneres, extracció de fusta, etc.) el Joan Muns anava explicant amb calma i passió.
Ja a dalt de la serra de Castelltallat es va passar pel costat d’un petit aflorament rocós en el que hi ha les empremtes fossilitzades (icnites) d’una espècie de porc fer que vivia en aquests indrets fa milers d’anys, quan bona part de Catalunya era un mar que a poc a poc es va anar assecant i molts animals com aquests corrien per la seva llera. Més endavant es va fer una parada als dipòsits d’aigua que abasteix les cases del voltant on hi ha un plafó explicatiu dels incendis i la gestió del bosc de pinassa.
Una mica més endavant, just davant de la Creu Grossa, es va agafar el camí que porta al nucli de Castelltallat, fent una petita volta, per veure la font del Rector, que dóna aigua a un petit hort i rasa. Es va passar pel costat de les cases de Cal Jordi, Les Vinyes, Les Selves i Cal Pons, aquesta última actualment deshabitada però amb un passat històric durant la Guerra Civil quan va ser un amagatall de maquis fins que la guàrdia civil els va descobrir. En aquest tram es va poder la diferència de vegetació entre l’obaga (pinasses, boixos) i la solana (alzines, garrics, romaní).
Al cap d’una estona es va arribar al nucli de Castelltallat on hi ha unes fantàstiques vistes cap a Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Des d’aquí s’aprecien també els marges antics de pedra seca dels camps de conreu de la vinya, cereals i altres conreus que s’havien fet a la zona. Tot i que no es va poder entrar a la rectoria, veure l’anticlinal i sentir la interessant xerrada prevista pel Toni Guntín, el director de l’Observatori Astronòmic, si que el Joan va obrir l’església per explicar quines imatges i retaules es conserven i com és el passadís o túnel fet a l’edat mitjana entre terra i roca que porta de l’església a la rectoria.
Tot seguit i veient que quedaven poques hores de llum es va enfilar el camí de tornada més ràpidament fins arribar a sota l’alzina centenària de Cal Mas a posta de Sol on es va fer la última parada de la ruta. Mentre l’Albert i el Fermí del Grup de Natura del Solsonès explicaven en què consisteix la custòdia del territori i la importància que té per a una bona gestió del patrimoni natural, els seguiments i els projectes del GNS com el BIOSOL de participació ciutadana o el Servidor Web Digital de consulta i actualització de tot el patrimoni del Solsonès, es va fer un bon berenar i ben merescut amb productes de Territori de Masies (pa, oli, embotit, formatge, coca, xocolata, suc de poma, vi i aigua).
Malauradament altres elements del patrimoni natural i cultural previstos no es van poder veure en aquesta ocasió per falta de temps. Tot i així, es farà un llibret de ruta complert per tothom que la vulgui fer i gaudir.
Finalment des dels organitzadors (TM i GNS) volem agrair a tots els participants que van venir i especialment als veïns de la zona per la seva disponibilitat i amabilitat a l’hora de preparar i realitzar la ruta.
Us esperem a la propera ruta del projecte Bassadòria!