Iinfrastructura
La comandància dels dos camps es va establir en les masies de la zona. Els presos, en canvi, estaven en barracons construïts per ells mateixos amb branques de pins i terra. Les condicions de vida dels presos eren molt dures, i van empitjorar amb l'arribada de l'hivern, ja que no hi havia una infrastructura mínima per afrontar el fred.
"El campament estava format al mig d'un prat, en una fondalada, i tenia uns quaranta metres de llarg per quinze d'ample. Estava envoltat per un espès filat espinós, sostingut per pals d'un metre i mig d'alçada. Després venia una excavació de dos metres de fons per dos d'ample, que també donava la volta a tot el campament i que havien fet els mateixos presos. A cada angle d'aquesta excavació hi havia un petit barracó per als sentinelles amb els seus fusells, que durant la nit s'anaven passant el crit d'alerta d'un a l'altre. L'entrada al campament es feia per una petita palanca damunt l'excavació i era molt estreta, de manera que s'hi havia de passar d'un a un, i a més hi havia un fil espinós a l'altura de vuitanta centímetres que ens obligava a passar-hi a quatre grapes com si fóssim unes feres o què sé jo. "
Testimoniatge de Sebastià Pujol citat a SANS, Ricard M. Montserrat 1936-1939 . Episodis viscuts. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992. pp. 195-197.
|