recerques

morts de la guerra civil i la dictadura
cognom o nom :
 
 
Deportats Solsonins als camps de concentració nazis

Del Solsonès a Mauthausen

La tragèdia dels deportats va començar molt abans de la II guerra mundial; com la d'una gran part de la població de l'Estat, s'iniciava amb l'aixecament del 18 de juliol i amb la voluntat d'aniquilació total de l'enemic per part dels revoltats. Amb la victòria de l'exèrcit rebel tres anys més tard la repressió esdevé brutal, fent que la fugida de ciutadans i combatents cap a l'exili fos massiva. Era la retirada, una fugida en la que molts no van poder ni voler tornar mai més. Al seu propi país foren perseguits i rebutjats, i a l'estranger van ser considerats com a apàtrides per l'actitud del règim franquista. " N o hay españoles fuera de España" declarava el ministre d'afers exterior franquista Serrano Sunyer en una reunió amb Himmler (cap de les SS) el 1940. Fins i tot la França neutral d'abans del segon episodi de guerra mundial, un país en teoria d'acollida, va tractar amb el mateix rebuig els exiliats degut a la neutralitat oficial i els contactes amb Franco. Aquesta realitat dels exiliats en país francès va significar l'agrupament d'aquests en camps de refugiats i de concentració, per passar tot seguit a les Compagnies de Travailleurs Étrangers i als Groupements de Travailleurs Étrangers i, finalment, al Service de Travail Obligatoire sota la França col·laboracionista amb Alemanya un cop aquesta fou envaïda pels nazis el 1940. Sortien d'una guerra per entrar en una altra, i tot i provenir d'un país suposadament neutral durant la segona Guerra Mundial, tant la França de Vichy com la nazi no va tenir miraments per als refugiats, influïts com sempre pel règim franquista que marcava les pautes de regulació dels exiliats. Aquests contactes i reunions tractaven l'entrega de personalitats polítiques rellevants com la de Companys, però també la de refugiats, plantejant a més a més l'internament massiu d'aquests en camps d'extermini, incomplint íntegrament les convencions internacionals de Ginebra sobre refugiats i presoners de guerra. Amb aquests acords els nous destins dels exiliats passaven a ser els camps de concentració, principalment Mauthausen - construït per presoners-esclaus espanyols - on foren tractats com un únic bloc homogeni de deportats polítics lluint el distintiu triangle blau amb una S, que significava paradoxalment " rojo español sin patria ". En aquests pobles de la mort realitzaren tasques de treballs forçats en condicions de vida infrahumanes, que estadísticament comptabilitzen 7819 morts per part dels republicans espanyols internats a Mauthausen, 7 veïns del Solsonès. Les causes foren vàries: càstigs, ferits, tifus, tuberculosi, ajusticiaments arbitraris, injeccions al cor, cambres de gas, per passar tot seguit als terrorífics forns de cremació que s'encarregaven d'esborrar qualsevol petjada de vida. Els solsonins, però, foren destinats al camp d'extermini final de Gusen on hi trobaren la mort, excepte Pedro Frutos el qual sobrevisqué i no tornà a Espanya. Aquesta realitat de tortura i mort que sofriren tots els qui habitaren els camps de concentració, entre ells veïns dels municipis de Guixers, Lladurs, Odèn, Sant Llorenç de Morunys i Solsona, fa que aquesta part de la història ocorreguda a milers de quilometres de la comarca i que afectà a un nombre de ciutadans de la comarca disconformes amb el règim franquista i en pro de la democràcia, esdevingui una part de la nostra història que cal recordar i no oblidar.

 

 

 

Fosses comunes de la guerra civil, al Solsonès també

Presentació dels resultats de la recerca
Taula rodona Recerca, fosses i llei de la memòria històrica.
Diferents experiències: Penedès, Segarra i Solsonès

Divendres 16 de desembre, 2/4 de vuit del vespre
Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona

Exposició Fosses comunes, un passat no oblidat

Inauguració: dissabte 17 de desembre, 18 h.

Del 17 al 30 de desembre
Sala del Teatre del Consell Comarcal (Palau Llobera).
Horari: lab. de 10 a 14h i dissabtes de 11 a 13h i de 18 a 20h

llegir-ne més

 

 

 

 

 

 
contacte