recerques

morts de la guerra civil i la dictadura
cognom o nom :
 

PROJECTE 2007: La memòria de la reraguarda al Prepirineu: desertors, emboscats i refugiats al Solsonès.

RECERQUES

- Cost humà de la guerra civil al Solsonès . Acció emmarcada en la recerca global que des del Centre d'Història Contemporània de Catalunya s'està duent a terme a nivell de tot el territori català. Fruit d'aquesta recerca al Solsonès el CEL ha creat una base de dades de víctimes de la guerra civil i el franquisme on es poden consultar les persones nascudes, veïnes o de pas a la comarca del Solsonès que van morir com a conseqüència del conflicte bèl·lic o la dictadura.

- Repressió franquista : Els comdemnats a mort pels consells de guerra franquistes van patir una doble repressió; la seva memòria també va ser desocupada, la seva figura denigrada o relegada a l'oblit: les famílies van ser víctimes de persecució econòmica, moral... En aquest projecte 2007 s'està estudiant l'abast de la repressió a la comarca a partir de dues fonts inèdites fins ara:

1. Els consells de guerra dels habitants del Solsonès afusellades pel règim franquista
2. Els expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques

- El Solsonès, terra d'emboscats

Els emboscats són, primer de tot, aquells joves en edat de lleves que per no anar al front s'amaguen en els boscos, en refugis excavats o aprofitant les baumes i coves existents en la capritxosa orografia muntanyosa. Sobreviuen gràcies a una sofisticada trama de suport social que implica tota la resta de la societat: la gent gran, les dones, al càrrec ara de l'explotació familiar, els nens. Als joves quints se'ls uneixen altres perseguits: capellans, terratinents, gents de dretes...

El fenomen dels emboscats es va produir també en altres comarques de característiques geogràfiques similars al Solsonès, però en aquesta comarca va assolir sens dubte la seva màxima expressió: els llibres de memòries d'individus que durant la guerra es van amagar per no anar al front o per passar-se al bàndol nacional parlen de les rutes i amagatalls que aquesta comarca oferia; en els registres de les crides de les lleves del 36 al 39 consten uns percentatges elevadíssims de pròfugs; la gent gran recorda sense cap esforç les coves, baumes o tant sols forats que feien servir durant la guerra i els seus records van acompanyats d'un llarg anecdotari sobre senyals secretes, marques, estratègies per comunicar-se, alimentar, ajudar els emboscats; es registren víctimes per acció dels emboscats... Per això durant aquest any s'està investigant l'abast d'aquest fet, no només a nivell quantitatiu sinó, i sobretot, qualitatiu: on eren aquests amagatalls? hi havia algun tipus d'organització entre els emboscats? com rebien suport de les masies? quin paper hi van jugar les dones? quants amagatalls queden avui dia? quins eren els llocs de suport en les rutes de desertors cap a Andorra? qui eren els guies?... la resposta a aquestes preguntes li permetria al Solsonès ocupar un espai propi i singular en la geografia memorial a Catalunya i ser inclòs dins el projecte Espais de Memòria a Catalunya coordinat per la Direcció General de la Memòria Democràtica.

DIFUSIÓ

L'esclariment i la difusió dels fets que van tenir lloc al Solsonès vol propiciar la reflexió sobre el passat, per il·luminar la pròpia història de la comarca però també la del país, amb la rememoració d'un període convuls però essencial per comprendre el present. Per aquest motiu el CEL organitza tota una sèrie d'activitats al voltant de la memòria històrica.

Exposicions

 

 

Dintre del cicle d'activitats "L'espoli franquista a Catalunya. Confiscació, reivindicació i retorn dels "papers de Salamanca", es va dur a Solsona l'exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya (12-23 d'abril de 2007)

Organitzat conjuntament amb l'Arxiu Comarcal del Solsonès i l'Ajuntament de Solsona

República! Cartells i cartellistes (1936-1939)

L'exposició República! Cartells i cartellistes (1931-1939) proposa un recorregut visual per la història del país durant la Segona República i la guerra civil.

Els cartells, editats per tota mena d'institucions, entitats i partits polítics, portaven diàriament i de manera efectiva el seu missatge a milers de ciutadans. Avui són un testimoni excepcional de la intensa activitat política i social, així com dels nous corrents artístics, d'una dècada decisiva en la història del segle XX. 10 al 30 de maig del 2007 al Museu del Ganivet i Eines de Tall de Solsona.

Guerra civil a Catalunya. Testimonis i vivències

Del 16 al 22 de juliol de 2007. Pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès.

Acte d'inauguració amb la presència de Josep Vendrell i Gardeñes, secretari general de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i Josep Maria Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Organitzat conjuntament amb l'Arxiu Comarcal del Solsonès

 

 

 

Exposició: La maternitat d'Elna. Bressol de l'exili. 1939-1944

Pati gòtic del Consell comarcal del Solsonès

Del 16 de setembre al 5 d'octubre de 2007.

Horari: divendres, dissabtes i diumenges d'11 a 14 i de 17 a 20 h

En acabar la guerra civil espanyola, milers de ciutadans van travessar la frontera francesa en una fugida desesperada. La immensa majoria d'exiliats van ser internats en els denominats "camps d'acolliment", veritables camps de concentració sense cap condició sanitària on patiren fred, gana, deixadesa...

Tot i així, la vida s'obria camí. Les refugiades espanyoles embarassades no tenien més remei que donar a llum en unes cavallerisses de Perpinyà, en pèssimes condicions. La mortaldat era elevadíssima: sovint moria el nadó, la mare o tots dos.

Elisabeth Eidenbenz era una mestra suïssa que havia treballat durant la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà. Amb una gran empenta, aquesta jove va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat on atendre en condicions dignes les parteres procedents dels camps i els seus fills. Hi van néixer 597 infants.

L'exposició "La maternitat d'Elna" ens apropa la història d'aquesta institució i la seva fundadora, la persona que va donar l'oportunitat a moltes dones i nadons de sobreviure, un raig de llum en temps de foscor.

Organitzat conjuntament amb l'Àrea de la Dona del Consell Comarcal del Solsones, l'Ajuntament de Solsona i l'Arxiu Comarcal del Solsonès

Conferències/taules rodones

 

"El retorn dels documents catalans procedents de l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca ". Conferència a càrrec de Ramon Alberch, Subdirector General d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. 12 d'abril del 2007

"L'espoli franquista a Catalunya: confiscació, reivindicació i retorn de la documentació" . Taula rodona amb la participació de: Joaquim Aloy, historiador manresà; Àngels Bernal, comissària de l'exposició i cap de l'àrea de fons de l'administració de l'ANC; Josep Cruanyes, historiador, advocat i membre de la Comissió de la Dignitat i Olina Capó, filla del Dr. Capó, espoliat i perseguit pel franquisme. 20 de maig de 2007

Projeccions

Documental: "Viure en una Dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959)". 14 d'abril del 2007.

Organitzat conjuntament amb l'Arxiu Comarcal del Solsonès

 

La vida de los otros

Cinema París. 26 de maig del 2007

DOCUMENTACIÓ

A la comarca del Solsonès, com deu succeir a moltes altres, la majoria de documents generats pels municipis es troben dipositats a l'arxiu històric comarcal. Però hi ha també molts documents que no hi són perquè alguns ajuntaments han mantingut els seus fons en llur seu. També hi ha documents importants per la comprensió de la història del Solsonès a l'arxiu del Tribunal Militar de Barcelona (Consells de guerra), a la Universitat de Lleida (expedients de Responsabilitats Polítiques), a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid (Causa General), etc. A més d'aquesta documentació oficial, existeixen altres documents de particulars, com fotografies o diaris personals que aporten una informació cabdal sobre el desenvolupament dels fets que il·lustren. Al llarg del projecte 2007 es crearà, en col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Solsonès, un registre de tots aquests fons i, en la mesura del possible, una còpia en suport digital, si no es pot disposar de l'original, amb la idea de crear una base de dades accessible a tots els investigadors o persones interessades en la temàtica.

 

 

 

Fosses comunes de la guerra civil, al Solsonès també

Presentació dels resultats de la recerca
Taula rodona Recerca, fosses i llei de la memòria històrica.
Diferents experiències: Penedès, Segarra i Solsonès

Divendres 16 de desembre, 2/4 de vuit del vespre
Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona

Exposició Fosses comunes, un passat no oblidat

Inauguració: dissabte 17 de desembre, 18 h.

Del 17 al 30 de desembre
Sala del Teatre del Consell Comarcal (Palau Llobera).
Horari: lab. de 10 a 14h i dissabtes de 11 a 13h i de 18 a 20h

llegir-ne més

 

 

 

 

 

 
contacte