Autor: admin
Respecte la tallada de la Mare de la Font
El febrer de 2014, el Grup de Natura del Solsonès (GNS), secció del Centre d’Estudis Lacetans, va ser convocat per l’Ajuntament per demanar opinió sobre el risc de caiguda dels arbres de la Mare de la Font i l’Hort del Bisbe. El GNS va plantejar algunes consideracions a tenir en compte a l’hora de fer la tallada i minimitzar l’impacte tant al medi com per la ciutadania. Les consideracions presentades a l’Ajuntament les podeu llegir a l’arxiu adjunt. D’aquestes consideracions nosaltres proposàvem fer tallades cada 4-5 anys per reduir el nombre de peus a tallar i no fos tan impactant, prioritzant els de més mal estat. Paral·lelament s’anirien substituint per noves espècies, que des del nostre entendre, s’hauria d’afavorir l’àlber com a espècie principal seguit del freixe de fulla petita i el salze blanc. Per tant creiem, en part, es tindran en compte aquestes consideracions, almenys així ho ratificar la nota de premsa de l’Ajuntament.
Vols venir a conèixer i comptar els ocells aquàtics que passen l’hivern al Solsonès?
Novetats en la xarxa de seguiment del Solsonès
En el marc de seguiment de la biodiversitat del Solsonès que fa anys impulsa el Grup de Natura del Solsonès (secció del Centre d’Estudis Lacetans, www.lacetans.org), es presenta dos resultats del seguiment de flora i fauna:
Per una banda, el recull de l’evolució i expansió del Seneci del Cap (Senecio inaequidens), planta invasora originària de Sudàfrica que fa uns 7 anys envaeix el Solsonès. En el mapa veureu les cites del primer any que s’ha observat a diferents indrets de la comarca.
L’any 1998 ja es va trobar a la pista que va cap a Sisquer i Moncalp. Era la única localitat del Solsonès en aquell temps. Va revisar tot el Cardener i Aigua de Valls. A 2008 es va trobar ja des del cap del pla al Castell d’Odèn i a Serra Seca… També cap a Timoneda i cap a Cambrils.
Per l’altra, es presenta els resultats del cens de Cérvol (Cervus elaphus) que enguany s’ha fet durant la brama, el mes de setembre, per saber quants punts de brama existeixen a la comarca i fer el seguiment de la població, actualment en expansió.








