Autor: admin

Un estudi on hi ha participat el grup de Natura del Solsonès, confirma que l’espècie està en una situació límit a la comarca

El Solsonès és una comarca amb una gran riquesa natural. Aquesta riquesa li ve donada en part per ser un territori de transició entre diferents realitats geogràfiques a gran escala, doncs passem de la plana a la muntanya (amb les diferències climàtiques que això comporta), o de la conca de l’Ebre a la del Llobregat. Parlem per tant d’un territori que té una gran biodiversitat en relació a la seva extensió, i aquest fet la fa especialment vulnerable, doncs alguns elements estan poc representats o al límit de la seva distribució. Aquest fet comporta una dificultat afegida al repte de la seva conservació, que requereix de l’estima i esforç de tot el teixit social i empresarial de la comarca.

Una espècie emblemàtica i una autèntica joia natural que encara trobem a la comarca és el gall fer, espècie catalogada com a amenaçada a tot l’estat i considerada en perill d’extinció a Catalunya. El gall fer manté actualment al Solsonès i zones properes del Berguedà una de les poblacions situades més al sud de tot el món. Del massís del Port del Comte en avall, avui ja no la trobem. Es tracta d’una espècie que als Pirineus es troba de forma gairebé exclusiva als boscos de pi negre i pi roig dels Pirineus i Pre-Pirineus per sobre dels 1.500 metres. La seva majestuositat i el seu caràcter esquerp han propiciat que sigui una espècie emblemàtica i un símbol dels boscos ben conservats. De fet per la seva raresa i la sensibilitat a les pertorbacions del seu hàbitat, se’l considera un indicador de l’estat de conservació dels boscos de l’alta muntanya del nostre país. Un estudi recent, però, situa l’espècie a un pas de desaparèixer del Solsonès.

Al conjunt de Catalunya, les dades que es tenen del seguiment que fan tècnics i Agents Rurals de la Generalitat, posen de manifest que s’ha reduït més del 30% el nombre de mascles en tant sols 10 anys, i s’estima que queden menys de 400 exemplars. Al Solsonès, gràcies als seguiments i estudis realitzats conjuntament per l’administració, el cos d’Agents Rurals, el CTFC, i en els quals ha participat de forma molt activa el GNS, s’ha estimat una pèrdua del 60% de mascles en menys de 10 anys, passant de 11-14 mascles el 2014 a tant sols 4-5 mascles el 2020. Aquesta tendència, però, es porta observant des d’uns anys abans, quan per exemple al 2006 encara es va localitzar l’espècie a la Serra de Busa, on ara es dona per desapareguda. De seguir amb aquesta tendència tan acusada a la baixa, no és agosarat predir la desaparició de l’espècie de la comarca en pocs anys si no es propicia un canvi de tendència amb mesures dràstiques i algunes d’elles, perquè no dir-ho, controvertides.

Què es pot fer?

Els experts coincideixen en la dificultat d’atribuir la situació del gall fer a una sola causa principal. Hi ha cert consens en què és probablement un cúmul de factors el que ha portat el gall a la seva situació. Al Solsonès hem de pensar que aquesta dinàmica no és diferent, si de cas agreujada al tractar-se del límit de distribució de l’espècie. Malgrat tot, si que es coneixen  alguns factors que afecten negativament l’espècie i que fins i tot l’han fet desaparèixer d’algunes localitats. Aquests últims anys s’ha parlat molt de la problemàtica de la saturació de certs espais naturals, on la pressió de visitants crea un impacte acumulatiu sobre la fauna i flora local. El Port del Comte no és una excepció, i sembla clar que hi ha hagut un augment de les activitats de lleure durant totes les estacions de l’any. És conegut que el gall fer és sensible a la freqüentació humana, especialment en determinats períodes crítics com ara l’hivern o l’època de cria. Cal per tant posar més esforços en una planificació i zonificació del massís que tingui en compte els requeriments de tranquil·litat de l’espècie. A demés, cal tenir present que és una espècie protegida i en perill d’extinció, i que el deteriorament de les àrees d’hivernada, cant i reproducció, incloses les molèsties, està prohibit per llei.

En especial, les rutes de raquetes de neu, esquís fora pista i caminades per circuits forestals en àrees vitals pel gall fer poden tenir un impacte gran. D’altra banda la gestió forestal ha de ser curosa en les àrees més sensibles i no realitzar tallades que el puguin perjudicar. De fet, com demostren algunes experiències en altres contrades una gestió forestal ben dirigida pot contribuir fins a millorar l’hàbitat del gall fer si té en compte els requeriments de l’espècie. Així, en alguns sectors del massís es podria fer una gestió forestal per a millorar l’estructura del bosc, crear zones amb més riquesa de plantes productores de fruits i petits insectes i amagatalls, sobretot per a les femelles amb pollets. Cal ser valents i canviar rutes, rebaixar la intensitat de certes activitats i probablement restringir l’accés a determinades zones especialment sensibles. Cal que tots, els propietaris forestals, els promotors d’activitats a la natura, les administracions locals les entitats i la societat en general en prenguin consciència i actuïn sabent que el temps corre en la nostra contra.

Donada la situació del gall fer a la comarca, des del GNS engeguem una campanya per la salvaguarda del gall fer al Solsonès i àrees properes on esperem que administracions, entitats i particulars s’hi sumin. Un primer pas podria ser la creació d’una mesa de treball multisectorial. Amb nosaltres ja hi podeu comptar.