Inventarien prop de 300 espècies a la 3a prospecció biològica del Solsonès

Aquest juliol el Grup de Natura del Solsonès ha realitzat amb la col•laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la tercera prospecció especialitzada de biodiversitat a la comarca. El 2010 en el marc de les I Jornades de prospecció biològica de Catalunya que va organitzar el Departament de Medi Ambient, més de 50 experts de diferents disciplines (botànics, liquenòlegs, micòlegs, de fauna, etc) varen inventariar el màxim nombre d’espècies de la part de Madrona i Llanera. Investigadors del CTFC ja hi varen participar aportant dades noves sobre ratpenats i gran fauna. L’any passat el GNS ho va organitzar a Odèn i es va trobar moltes cites d’interès amb més de 10 naturalistes i experts en papallones, bolets i fauna vertebrada.
Enguany la prospecció s’ha centrat al municipi de Navès, en concret a Busa, Valielles i a l’Aigua d’Ora. Hi han participat més d’una vintena de persones, la majoria d’elles investigadors del CTFC. La recerca de dos dies ha anat molt bé i s’han pogut inventariar més de 150 espècies de flora, unes 30 papallones, més de 100 vertebrats i alguns bolets.
Es van fer estudis de dia i de nit, visitant varies zones i hàbitats singulars, com la fageda de Busa. Cal destacar la gran riquesa de ratpenats que es va trobar a Busa, amb 9 espècies capturades i una nova espècie pel Solsonès, el ratpenat de musell agut (Myotis blytii). També es va trobar el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), que és la població a més alçada coneguda de Catalunya. També es va capturar per primer cop la mussaranya cua-quadrada (Sorex araneus) a la fageda de Busa. Pel que fa a la flora cal destacar la troballa d’individus monumentals de faig (Fagus sylvatica) i de teix (Taxus baccata) a la Fageda de Busa, i algunes plantes d’interès com l’orquídia heteròtrofa magrantera borda (Neottia nidus-avis), característica de l’aliança Fagion sylvaticae, i la sapròfita Pyrola chlorantha, trobada al bosc mixt de faig (Fagus sylvatica) i de pi roig (Pinus sylvestris). Altres plantes vasculars d’interès que s’han pogut observar a la Fageda de Busa són el corniol (Aquilegia vulgaris ssp. vulgaris), Campanula percifolia, Epipactis kleinii, , el malcoratge de bosc (Mercurialis perennis) i Orchis maculata ssp. meyeri. Als prats de la Serra de Busa es va trobar l’Achillea odorata ssp. odorata, Campanula rapunculoides, la fonollada (Rhinanthus pumilus). I a la Rasa de l’Aigua d’Ora es van observar individus d’important tamany d’Ilex aquifolium i també la Ramonda myconi en abundància.
Quan es tingui totes les dades analitzades, es penjaran els resultats al web del GNS (www.lacetans.org/gns ).
Aprofitem per agraïr moltíssim a tota la gent que va participar, la col•laboració com sempre del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el permís i interès dels propietaris.
L’any vinent segurament tocarà a Guixers i esperem gaudir d’allò més coneixent més i millor el patrimoni natural de la comarca.
Qualsevol persona que estigui interessada a ajudar en el seguiment participatiu que es fa sobre la natura i biodiversitat de la comarca, que es posi amb contacte amb el GNS (gns@lacetans.org ).
Gràcies i visca la natura.

I reunió projecte orquídies 2012

El divendres 30 de març de 2012 vam fer la primera reunió informativa del projecte orquídies.
En aquesta reunió es va informar de la metodologia de les prospeccions, enguany hi hagut alguna variació perquè sigui més senzill, es van repartir les quadrícules del Solsonès 5×5 km que que no van ser mostrejades l’any 2011, es va explicar com identifica les espècies que apareixen en els mesos d’abril i maig i es va estipular una jornada de treball cada últim divendres de mes per tal de resoldre dubtes, definir espècies que no tenim clar, entre d’altres coses.

Projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS)

El GNS fa uns anys que participa en el projecte de seguiment de les poblacions de papallones. Any rera any un grup de gent del GNS, coordinat per Mati Morales, contribuix en la recerca i el coneixement del món de les papallones.

La seva filosofia i metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic d’on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d’haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d’Europa.

Més informació a http://www.catalanbms.org/ca/projecte/