Categoria: Notícies

El passat 24 de juny, en el marc del programa de seguiment de la Biodiversitat que està duent a terme el Grup de Natura del Solsonès, es va realitzar una expedició multidisciplinari per conèixer el màxim nombre d’espècies animals i vegetals d’una àrea determinada, gràcies a la col·laboració de diferents experts i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Entre moltes altres citacions d’interès, caldria destacar la troballa d’una petita població de granota verda (Pelophylax perezi) en una bassa permanent situada a 1.850 m d’altitud. La zona és situada als Pradells (Coma de la Comtessa) a les coordenades 31T WGS86 (376514/4668638).

Es va comptar un mínim de 4 adults i forces capgrossos, juntament amb larves de tòtil (Alytes obstetricans), gripauet (Pelodytes punctatus) i gripau comú (Bufo bufo). L’interès d’aquesta població recau en què és l’altitud més alta que es tingui constància de Catalunya on s’ha localitzat l’espècie. Segons les últimes obres de referència publicades es tenia constància fins els 1650 m d’altitud (Riera et al. 2011, Pleguezuelos et al. 2002).

La bassa es va crear com a reservori d’aigua per les vaques durant l’estiu i capta l’aigua d’una surgència natural que alimenta unes molleres alcalines d’alt interès situades al voltant. L’aigua és força clara i mostra una certa catifa de Chara sp.

Cal destacar que anys enrere l’autor ja havia citat l’espècie a la serra de Campelles a 1.770 m i en una bassa situada a 1750 m d’altitud a 1,8 km de distància de la nova bassa muntanya avall. Això pot significar una colonització força recent d’aquest nucli cap a basses situades a més alçada. De moment, però no ha arribat a una bassa propera del Pla de Bassies situada als 1900 m, on tant sols s’ha localitzat el gripauet. Caldrà seguir aquesta població per tal de veure si el possible efecte del canvi climàtic pot estar influint en l’expansió de la granota verda en alçada al mateix temps que la granota vermella (Rana temporaria) desapareix d’aquests indrets en els seus límits més meridionals de distribució, ja que no s’ha localitzat des de fa més de 10 anys en aquest sector (Guixé (ed.) et al. 2008).

David Guixé, Gerard Bota i Jordi Camprodon

En el següent pdf hi trobareu un resum del Big Jump 2007.

bigjump2007

Article REGIÓ7

Una brigada especialitzada enviada pel departament de Medi Natural va començar ahir la captura mitjançant l’anomenada pesca elèctrica d’una espècie de tritó invasora, l’Ommatotriton vittatus, originària de la península d’Anatòlia, que ha trobat a la serra de Busa, al municipi de Navès, un hàbitat idoni per reproduir-se. L’espècie, que té un potencial expansiu encara per determinar, va ser localitzada per primera vegada el dia 7 de maig passat d’una manera totalment casual, quan un membre del Grup de Natura del Solsonès (GNS) es va topar amb un exemplar quan cercava indicis del tritó verd (Triturus marmoratus), que era autòcton de Busa i que no s’observa a la zona des d’inicis dels anys vuitanta del segle passat, per la qual cosa és declarat extingit al Solsonès.

La troballa va posar en marxa un procés d’investigació a càrrec dels membres del GNS, que van descartar una per una les espècies més properes i van arribar a la conclusió que es tractava d’una espècie al·lòctona, procedent del Pròxim Orient. Una setmana després, tres investigadors del GNS que s’havien desplaçat al pla de Busa per comprovar l’estat real de l’espècie a la zona van observar amb alarma que la població d’aquests tritons d’origen turc s’havia disparat (“vam retirar r 21 mascles i 10 femelles”, explica Ferran Fontelles, un dels tres membres de l’equip del GNS). La seva preocupació es va confirmar quan, a més a més, van veure “mascles en zel, femelles amb signes clars de portar ous i fins i tot ous enganxats a les al-gues”. El Grup de Natura es va posar en contacte immediatament amb el departament de Medi Natural, que ha actuat amb celeritat per combatre els possibles efectes nefastos d’una plaga d’aquests tritons en la flora i la fauna de la zona de Busa, que té una riquesa autòctona que cal preservar; tot i que encara no se saben els efectes d’aquesta sobrepoblació d’amfibis.

Malgrat que és difícil establir amb seguretat com ha arribat al pla de Busa una espècie pròpia de Turquia, Fontelles apunta al fet que “es tracta d’una espècie destinada a la venda comercial, molt apreciada per alguns amants de l’aquarofília a causa de l’espectacularitat dels colors que presenta el mascle, i que es pot adquirir en botigues d’animals com a mascota”, i alerta dels efectes perjudicials que l’alliberament d’espècies foranes al territori pot tenir en la fauna i la flora autòctona.